Esperança

Llum omnipresent que cura

aquells rostres impotents,

plens de ràbia i odi,

que es trobaven atrapats

dins una presó d'or i diamants,

d'on mai pogueren escapar,

ni dins somni ni dins realitat.

Sols aquella lluna blanca

que brillava amunt enllà,

era sa única esperança,

el seu consol, la seva pau.

La llum d'argent els acaronava,

els donava la il·lusió

que potser algun dia serien lliures,

tal com ocell a l'horitzó